Català
A finals del 2021 vaig fer un curs molt interessant sobre empreses familiars i les seves dinàmiques. La formadora, Christine Blumenstein, ens va introduir un concepte molt interessant sobre les paradoxes en les empreses familiars. En concret, en va definir 6 que eren:
Paradoxa 1:
- La família, els membres de la família i les normes familiars son recursos per a l’empresa.
- La família, els membres de la família i les normes familiars son amenaces per a l’empresa.
Paradoxa 2:
- En les famílies la comunicació està centrada en la persona, és a dir, les emocions i els afectes motiven en gran mesura les decisions y s’expressen (prioritat de nivell de relació / dimensió social de la comunicació)
- Les empreses només funcionen a llarg termini si la comunicació es basa en fets i les raons de les decisions es deriven de consideracions objectives, es a dir, la comunicació requereix el control dels afectes (prima el nivell de contingut ( dimensió del subjecte de la comunicació).
Paradoxa 3:
- La idea de justícia a la família es basa en les expectatives d’igualtat i igualtat de tracte
- La idea de justícia a l’empresa es basa en les expectatives de desigualtat i tracte desigual
Paradoxa 4:
- Els membres d ela família son propietaris/accionistes de l’empresa
- Els membres de la família no poden/ han d’actuar segon els criteris de decisió dels accionistes/inversors en el mercat de capitals.
Paradoxa 5:
- La independència és un dels valors familiars més elevats. Per això, els límits cap a l’entorn tenen tendència a mantenir-se tancats i la gent prefereix confiar en les seves pròpies capacitats.
- Si l’empresa vol aprofitar les seves oportunitats econòmiques, ha d’estar oberta al seu entorn, perquè depèn d’ell i necessita la cooperació.
Paradoxa 6:
- La identitat, la supervivència ideal de la família està garantida per les tradicions (orientació al passat).
- Les empreses necessiten un alt grau d’innovació si volen sobreviure físicament (orientació al futur).
Aquí els deixo per poder fer una reflexió….
